Les montanyes ens uneixen
Tots els projectes tenen un origen. En el cas de Jannu Ferides, una història d’amistat i d’amistats.
Comencem per l’amistat…
El meu amic Jaume i jo vam començar la nostra trajectòria alpinística fa més de 40 anys i a l’hora que escalàvem cims i descobríem paisatges, anàvem forjant una amistat sòlida i compromesa que, ara que ja som avis, ha acabat per unir-nos per a tota la vida. Després, amb el pas dels anys, i a mida que la efervescència de la joventut s’esvaïa, vam descobrir que la muntanya encara anava molt més enllà.
A través de viatges i escalades en moltes serralades del món vam conèixer també paisatges diferents, gents diferents i, finalment, vam entendre que existien també necessitats diferents.
Quan l’any 2025 vam desembarcar a Nepal per descobrir el cim del Kangchenjunga, el caliu humà d’aquell país ens va subjugar. Els reptes esportius perden embranzida davant dels somriures de les persones i acaben per semblar insignificants davant de les seves necessitats. Ens agrada resumir aquell periple a l’Himàlaia amb el títol de “Muntanyes i somriures”.
Les muntanyes es concretaren en el Kangchenjunga, el tercer cim més alt de la terra, però es van sublimar en el pic del Jannu, un impressionant pic de quasi vuit-mil metres que es redreça com una fletxa en el cor del país de la ètnia limbu (el primer pacient de “Jannu Ferides” es d’aquesta ètnia i viu al peu d’aquesta muntanya).
La silueta de la muntanya, tan captivadora, i a la vegada tan difícil, va ser el punt departida d’aquest projecte. Malgrat sempre es problemàtic atrapar la forma d’una muntanya en un disseny, hem volgut captar la seva essència en el logotip de “Jannu Ferides”
I els somriures es concretaren en les dotzenes de persones de totes les edats, ètnies i condició que, durant la expedició, ens van acollir càlidament i sempre amb alegria, tant en els refugis com a les poblacions o simplement a la vora del camí.
Aquesta gran experiència humana ja l’havíem gaudit i conegut a Ladakh (Himàlaia indi) i a la serralada Huayhuash (als Andes del Perú).
Però la muntanya uneix encara més. Ho vam acabar d’entendre quan a “Muntanyes i somriures” hi vam afegir “Solidaritat”.
Les necessitats primordials de la gent del Nepal, i per extensió de tot el món, relacionades o no amb la muntanya, ens reclamaven i no podíem girar-nos d’esquena.
A més del deute que mantinc amb la infermeria i la cura de ferides per tot el que m’han donat en el decurs de gairebé 45 anys d’exercici professional, havia arribat l’hora de retornar a la societat, a la muntanya, i sobre tot a la gent, tot el que ells m’havien regalat durant tot aquest temps.
Així va néixer “Jannu Ferides”, com la constatació de que les muntanyes uneixen als alpinistes, de la mateixa manera que la corda uneix i compromet a dos vells amics escaladors, i que en un exercici d’amistat col·lectiva ha acabat per reunir a un entusiasta grup de persones en forma de projecte solidari internacional centrat en tenir cura dels que pateixen ferides en entorns amb escassos o nuls recursos; un projecte que intenta d’afegir el seu gra de sorra, tal com asseguren els budistes de Nepal, a la mitigació del dolor i a la compassió universal.
Aquest és el “Camp Base” de “Jannu Ferides”: una amistat de 40 anys, muntanyes, somriures… i solidaritat.
Afrontar un repte com “Jannu Ferides” és molt difícil i, segons algunes opinions, gairebé utòpic. Però la muntanya ens ha ensenyat que, amb il·lusió, solidaritat i sobre tot concentrant els esforços d’un equip que tingui els objectius clars i concrets… podem conquerir qualsevol cim!
Recordeu un altre aforisme: La fe mou muntanyes.
Il·lusionats i amb l’ajuda d’un grup d’entusiastes col·laboradors, ens hem proposat encetar aquesta llarga escalada. El nostre objectiu es lluny. Assolirem el cim quan la major quantitat possible de persones, principalment les més vulnerables, pugui rebre l’adequada cura de les seves ferides. L’ascensió serà aspre però de ben segur fascinant.
Vols col·laborar amb nosaltres en aquesta llarga escalada?
Entre tots ho aconseguirem.
